La setmana passada vam viure al Parlament un nou blindatge dels concerts econòmics de les escoles elitistes que segreguen per sexe. Junts pel Sí i el Partit Popular van presentar una esmena a la totalitat a la proposició de llei de Catalunya Sí que es Pot que pretenia acabar amb el finançament d’aquestes 16 escoles no coeducatives.
La supressió o no d’aquests concerts només està supeditada a la voluntat política que tingui el govern de torn de fer-ho. En aquesta legislatura, tal i com va fer la legislatura passada el govern de CiU, Junts pel Sí argumenta elements jurídics i d’ingerència competencial per part de l’Estat a l’hora de negar la supressió d’aquests concerts. La realitat els desmenteix. Malauradament, i una vegada més, CDC ha arrossegat ERC cap a posicions que no són naturals en l’espai polític del republicans, en aquest cas, la defensa de la segregació educativa per motius de sexe. L’any 2014 es van renovar els 16 concerts a escoles sexistes –majoritàriament de l’Opus Dei o dels Legionarios de Cristo– en plena crisi econòmica i amb un tancament massiu per causes suposadament demogràfiques de línies d’escolarització públiques, que suposen un esforç econòmic anual de 29 milions d’euros a les minvades arques de la Generalitat de Catalunya. Aquella hagués estat l’oportunitat ideal per eliminar els concerts a les escoles sexistes. Es podia fer sota el paràmetre de la defensa de la coeducació del sistema educatiu català i no hagués comportat cap tipus d’inseguretat jurídica –amb una LOMCE nascuda morta i de desplegament tècnicament impossible– per a les famílies ni possibilitat de recórrer la decisió per part de les empreses gestores dels centres. No es va voler fer perquè la voluntat de CDC és blindar els privilegis d’aquests centres i, sobretot, de les ordres religioses que hi ha al darrera.
Però si hi ha voluntat política d’acabar amb aquests concerts encara hi som a temps, de fer-ho. Aquests centres atempten contra el principi rector de coeducació per mitjà de l’escolarització mixta, que és un dels elements vertebradors de la LEC. En el moment del debat de la LEC, el mateix Consell Consultiu va alertar, en el seu dictamen 294, que aquest article contenia un redactat ambigu i contradictori. Segurament aquest i d’altres redactats són els que van permetre que el PSC, llavors majoritaris en el govern, aconseguís el suport a la LEC de CiU, llavors majoritària a l’oposició, i, en canvi, ICV-EUiA, llavors minoritària al govern, hi votés en contra. Està clar, doncs, que aquella ambigüitat era prou ben dissenyada i tenia un preu: 29 milions d’euros per a les escoles sexistes. La inspecció educativa catalana té la capacitat sancionadora cap als centres educatius concertats que vulnerin les condicions subscrites en els diferents convenis; les escoles de l’Opus vulneren clarament el principi rector de la coeducació en el nostre marc normatiu i, per tant, la Generalitat està legitimada per a sancionar, fins a la retirada del concert, si s’escau, als centres que, oferint la possibilitat de mantenir el concert sí modifiquen la seva política i aposten per l’escolarització no diferenciada, hi renunciïn. En definitiva, suprimir aquests concerts no vulneraria ni el dret a la lliure elecció de centre per part de les famílies –donat que aquestes podrien continuar elegint el centre per als seus fills i filles– i tampoc vulneraria el dret dels propietaris de les escoles afectades –atès que podrien mantenir el seu projecte educatiu, això sí, sense acollir-se a la figura del concert o renunciant a la segregació per motius de sexe i apostant per una escolarització inclusiva–.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada